Cançons, hores d'altres mons
I a la nit sortim a nedar
Quan el sol se'ns apaga a l'esquena
I més tard torna a començar
Tu que escoltes sense parlar
Tu que mires lluny però no arribes a enfocar
La distància és massa gran per veure-hi
Com qui fa una dansa tribal
Per la pluja que tard o d'hora arribarà
Com un símbol ancestral que no conec
El vell mestral
En totes direccions
Que va movent les barques
Un decimal, un punt enmig de tot
Després del llarg viatge ens veurem a la platja
Cançons, hores d'altres mons
I a la nit sortim a nedar
Quan el sol se'ns apaga a l'esquena
I més tard torna a començar
Cançons, hores d'altres mons
I el desert que recorda al mar
Potser és més enllà
Enfonsat amb l'Atlàntida
Quan la calma omple el ressol
De petjades suaus que neteges amb sabó
Un pinzell fa d'horitzó i escriu un vers
De miratges, de terra enllà
De llumins que ens marquen l'estela que hem deixat
Tan enrere que he perdut el teu cicló
Quan l'aire cau
Desplegues el balcó
Descordes les onades
Un decimal, un punt enmig de tot
Després del llarg viatge ens veurem a la platja
