La mà que gira el plat
I passa el decorat
El moviment camina
I el cap recorda
I roda sobre un llit
La son que no hem dormit
Com suren les partícules
De pols que no ha existit
La mà que escriu el traç
Com pluja des del braç
Quan no tinc més paraules
Ni res a dir-te
I plouen lentament
Les passes que no sents
A llocs passats, futurs, presents
I és que fa un moment
Em deies que les passes se les emporta el vent
Que en un minut aquí potser no hi queda res
I pensarem, de fet, en altres coses
Però és que encara no sé on vaig
No sé si cal que em quedi o que passi de llarg
Que l'infinit s'escriu amb tinta permanent
Que mai s'esborra i queda eternament, allà
Perdut en un país del sud-conscient
La mà que mou el blat
D'un camp que no hem segat
El moviment m'atura
I el cap m'espera
I giro sobre l'eix
D'un cos que no existeix
I el sol encara abriga més
I és que fa un moment
Em deies que les passes se les emporta el vent
Que en un minut aquí potser no hi queda res
I pensarem, de fet, en altres coses
Però és que encara no sé on vaig
No sé si cal que em quedi o que passi de llarg
Que l'infinit s'escriu amb tinta permanent
Que mai s'esborra i queda eternament, allà
Perdut en un país del sud-conscient
Miro, miro cap enrere
I ja no veig el terra
Darrere dels meus peus
Plouen, plouen mil cireres
Plouen com goteres
Del sostre que no veus
