Va arribar un dia de bon matí,
va dir el seu nom mirant a terra.
Ningú no el va tornar a sentir,
excepte en somnis quan parlava a crits.
Mai va queixar-se de la instrucció
i en els permisos no marxava pas.
Els ´mandos´ molt aviat s´hi van fixar
té bona planta i pot ser exemplar.
Li deien: "Ei, noi, farem de tu un heroi,
si tots fossin així s´adonaria el món.
No cal sentir el que et diu el cor,
tan sols has d´obeir que el demés ja ho faig jo".
En el quarter més d´un se´n reia d´ell,
no rebia cartes, no deia pas res.
Amb aquells ulls perduts a l´horitzó
semblava com si hagués nascut a un altre món.
Va haver-hi un que es va intentar acostar
i ell va girar-li el cap,
va dir-li "Tu t´has d´acostumar,
amb el temps ja ho acceptaràs".
Va dir-li: "Ei, noi, faran de tu un heroi
no volen pas saber que hi portes dins el cor.
Només volen el teu valor,
què importen els teus somnis, ni la teva opinió,
quan arribes aquí la llibertat és il·lusió".
(solo)
Un dia de guardia va sentir-se sol,
vull tornar a casa, vull estar tranquil.
Va agafar el ´Cetme´ i va llepar el canó,
va fer un suspir i va cridar molt fort.
El metge al veure´l va vomitar,
i algun soldat va arribar a plorar
