Tu, et presentes a casa meva sense avisar;
tal com vens te´n vas, com ho sents t´ho fas
i no perds el temps en parar
i pensar el que tens i el que tindràs.
Tu vols ser lliure.
Jo, que pensava que aquestes coses
són d´una altra edat;
que entregar-se sense pensar-ne
era poc més que un impossible
doncs jo era lliure i ara sóc teu.
I ara ja sé que jo mai no podré ser
el que era ahir, abans de veure tu com ets.
un bon amic que va dir-me:
pensa, has de ser tu mateix.
Tu, res no ets més que tu,
no ets menys que ningú,
no has d´anar perdut.
Sé que tot ho pots fer,
que no costa gens, has de tenir fe.
Jo, em pregunto quant de temps em podré resistir
sense dir que sí als encants de la teva pell,
els dies passen però el desig no s´esvaeix.
Tu, algun dia creuràs
que fa temps que ja t´he oblidat;
potser sigui veritat que pugui canviar,
potser sigui veritat, tot té un final.
Tu, res no ets més que tu...
