Sempre has de pensar
Abans destirar d´un calaix;
endreçar el més petit racó
pot fer tremolar el teu món.
Allà on has guardat
aquesll trosset del teu passat.
Que sobreviu vencent el temps,
un dimoni surt corrents.
Al retrat sóc un soldat
que s´ha oblidat de quin cantó ve el foc;
m´hauries d´haver apretat un pèl més fort,
doncs l´instant és fugaç...
I mai no tornarà,
el teu somrís va ser un avís
que mai no tornarà,
aquell instant precís.
Aquell tan feliç,
deixant-se dur pels fills del temps,
va ser expulsat del paradís
sense proves consistents.
Sap que no és bo congelar
sentiments i sensacions,
doncs ells sols viuen donant tombs
i res no els pot fer aturar.
Jo sóc com el prat que viu penat,
sempre penjat de cap per avall,
al teu coll vull aferrar
però només sóc un instant fugaç...
Que mai no tornarà,
el teu somrís va ser un avís
que mai no tornarà,
el teu somrís va ser un avís
el teu somrís no tornarà.
Jo sóc com el rat, que viu penat,
sempre penjat de cap per avall;
obre els ulls i estrenyem fort,
que només sóc, un instant fugaç...
Que mai no tornarà,
el teu somrís va ser un avís
que mai no tornarà,
el teu somrís va ser un avís
que no puc oblidar,
per més que ho vull, no sóc qui escull
i mai no tornarà, el teu somrís
va ser un avís, el teu somrís no tornarà.
