De nit, quan l'aire és quiet,
s'escolten uns gemecs.
Potser hi ha algú jugant.
La lluna emplena el cel.
Udols de llop.
Udols de llop tallen en sec
les veus del bosc,
omplint de por els gemecs.
L'udol de cop es perd
i un crit del fons reneix.
La bèstia ja no hi és.
Un home queda estès.
El cos ben nu, tot ple de sang, mort de fred.
La llum es dorm i ell també es dorm...
un cop més.
Somni. Somni...
Sempre es repeteix.
Bèstia negra.
Bèstia dels inferns.
La nit porta el turment.
La lluna plena creix.
La bèstia negra ve.
La por torna als carrers.
Surt l'home llop buscant la sang de la gent.
Mai en té prou...
Mai en té prou...
Sempre més...
Somni. Somni... etc...
