Sota les llums tremoloses
d'un barri antic
Les venes foradades
Se sent morir
És una dona marcada
pel seu destí
Agulles gastades fan el seu llit
Sent com la mort li besa els llavis
Sent pel seu cos la veritat
Tornada:
Que la vida se li escapa
Nohi pot fer res
Nosé cap esparança (mai no sabrà el què és la infància)
Trenca amb un crit el silenci
Ple de dolor
La llum de l'alba
plora pels dos
Porta dins seu una vida
Fruit d'un gran amor
Quina ironia, l'infern serà el seu nom
Sent com els llavis se li assequen
La sang bullent li crema el cap
Tornada:
Entre les bires del somni
Fugint de tots
Morint s'allunya
L'últim amor
Nascut per no viure la vida
Sense cavall
No té paraules per suplicar
Sent que la mare no l'agafa
Un aire fred l'està envoltant
