Xarop per a curar una ferida.
Xarop que no sigui amor.
Xarop que em retorni la vida.
Xarop per a matar el dolor.
Quan escriguin la història del què hem fet de la terra
que no oblidin el què va ser aquest món:
vides, guerres i homes que parlen de Déu...
misses negres...
fums que enfosqueixen el cel...
Guardem bé en la memòria tot allò que vam perdre
quan la cendra sigui al carrer i tapi el sol.
Mil anys o una hora. Quan serà sempre de nit?
El temps no corre.
La cendra guanya camí.
Xarop...
Les paraules s'enfonsen dins d'un mar sense orelles
predicant quin serà el destí del teu món.
Sí! crida!
Com serà el món del teu fill?
Vindràn ben juntes l'ombra, l'infern i el verí.
