Era un avi que estimava el mar,
no prenia quasi mai el sol,
s'el mirava sempre dins del bar
darrera el vidre.
Sempre deia que ell havia estat
mariner d'un gran vaixell ple d'or
que de cuba es varen emportar
quan tots fugien.
S'en fotien, a la barra,
del pobre avi quan parlava.
Pobre avi boig! ja fa temps que no ho sent.
Dins el seu món mariner
va sempre sol amb el vent al clatell
buscant el nord del repòs.
Al capvespre, quan el sol s'en va,
caminava ben a prop del mar.
Era l'hora en que el veien plorar
darrera el vidre.
S'en fotien ... etc...
Un bon dia l'avi va marxar
amb les ones mentre tots dormien.
Pas a pas s'anava enfonsant
buscant la vida.
