Vespres de desembre, deixant la tardor, les ombres es fan llargues passejant pel port. Trencant les onades amb el peu descalç, confonc el soroll del cor amb el batec del mar. Hi ha nits tan senceres, hi ha nits sense estels, hi ha nits que la boira no et deixa veure el cel. Hi ha nits sense lluna, hi ha nits per l'amor, hi ha nits que si esperes més podràs veure el sol. Vespres de desembre, el terra és humit, avui tinc tot el temps del món i ningú per compartir. Cançons a la luna - nenúfar estrany -, veig Neptú mirant el mar darrere un fanal. Hi ha nits solitàries, hi ha nits de concert, nits d'hotel, d'una nit, on mai passa el temps. Hi ha nits de tendresa, hi ha nits per somniar, hi ha nits molt més fosques i altres pels amants. De nits pots posar-te el món a les mans, respirar de cop molt a fons i veure-ho tot més clar. Oh, vespres de desembre, nits que no acaben mai, nits que només voldria estar al teu costat.
