Sempre s´esfuma en l´horitzó
la teva veu dient un nom
ets un perfil dibuixat
entre les ombres de la nit.
El so de la pluja al cel-obert
recorda el marc inexistent
d´una pintura al descobert
on no hi figuro.
Desfes-te els cabells com la primera nit
intenta enganyar-me has de fingir
quan saps que sabem que l´amor ha fugit
cap a un altre llit.
Sota la llum d´aquell hotel
llavis humits d´un llarg adeu
t´apartaré i et miraré
entre les ombres de la nit.
La teva imatge impersonal
es desfarà damunt l´asfalt
com la subtil satisfacció
d´una victòria falsa.
