Ja no sé quants dies fa que estic així Tallan la veu amb les mans al cap He de dormir Oh, les nits que mai s'acaben Els dies són més curts Quan estic tan lluny de casa Sense projectes, sense tu El meu pols, com una espasa Va tallant el meu passat He quedat descalç, com únic futur No em vaig en els miralls I m'han quedat els ulls en blanc de soledat Sóc un covard però avui tindré cor de soldat Oh, els matins que mai s'acaben De nits pensaré en tu Quan estigui lluny de casa Sense projectes, sense tu Canviaran la meva roba El meu nom, el meu cabell Em donaran una arma blanca, roba verda I un fusell No em pegui, no he nascut per militar No em pegui, no vull anar a fer el soldat
