Era l´onze de setembre de 1977
el pare treia la senyera amb els ulls plorosos cap al cel.
Em va dir: mira aquestes barres
representen tot el què tu ets.
No li sortien les paraules,
però no calia dir res més.
Temps era temps
que jo era un vailet,
i el pare em va
ensenyar d´on sóc.
I ara el guardaré,
agafaré aquest sentiment
i el tindré sempre
dins el meu cor.
Seré fort, seré fort
dins del meu cor.
Eren temps de protesta,
però ara tot és diferent.
La vida sembla més tranquil•la,
podem viure amb el present.
Aquella gent que ens oprimia
ja fa molt temps
que van marxar,
però el pare em deia
no pateixis,
que tard o d´hora tornaràn.
