Jo defenc amb passió territoris
Que sembràvem d'amor I colors
Els defenc de impuresses, de plagues
I dins jugue amb les rises I els plors
Jo defenc territoris, els nostres
On sentim que la vida alça el vol
Jo defenc la parcela, la teua
Perque allí tot em toca, res dol
Sí, perquè és temps que s'estira
Un camí de confeti que em guía
On els peus sempre es senten humits
On amics tornen per omplir buits
Cada cosa al seu lloc, cada glosa
Té un torment al davall que reposa
Quan el aire torna a entrar al pit
Quan la terra conforma els sentits
La veritat és joc I no silenci
Ens ensenyavem de tot menos danses
El professor xillant per on comence
I volíem jugar no fer finances
Jugar a que es trencaren les sabates
Jugar amb les paraules perque sí
Jugar amb el llenguatge compartit
Cantant misèries amb formatge pa I vi!!
I així com parla el carrer
Farem missives, hi ha molta empastraeta que desfer
Hi ha molta música que queda en els cantons en nits
De glòria, secrets que queden en els carrerons
Tenim la barca amarraeta I esperant, teniu la boca
I la orella calentetes de passions
Farem el que pugam, la penya està tornant-se loca
Vos traslladem a noves dimensions
Perquè avui cantem per celebrar
Que ningú mai no ens farà callar
Que sommiem amb que se'ns tanca la ferida
Que vivim amb la esperança descossida
Però passen més els dies que les modes
I amb la veu tan desgastada com les soles
Sempre en peu, sempre desafiant la por
I es que el poble que canta mai no mor
Però a voltes arriben gelades
I no trobes la forma, no trobe
D'arrancar-li al hivern la distància
No hi ha sal que desfaça eixe gel
No hi ha crèdit que salve esta empresa
Mai m'expolse la presa, sempre et mor el amor
