Amb regust d’onada a la boca
Dius que avui el mar és fred, que potser més que ahir
Deixes les petjades a la vora
Com qui deixa engrunes per si cal desfer el camí
És brillant la línia d’una gota coll avall
Hem deixat les platges a la porta
Als minuts de lluna dediquem les nits en blanc
Som de fer sintaxi entre hores
Del silenci en fem un bon motiu per escoltar
I es que és tan, tan, fàcil el traçat del teu carrer
Que vaig aprendre’m un per un els noms d’aquells xiprers
Per si un día som ben lluny de tot
Per si algún día ens plou la sort
Seguirem el que estem fent en aquest moment
La remor dels braços dins de l’aigua
Diu que és com un mantra d’aritmètica constant
Que no atura el temps però, de vegades
Omple tot l’espai d’una manera al·lucinant
I és que és tan, tan, plàcid el retrat d’aquest instant
D’universos paral·lels que sempre es trobaran
Per si un día som ben lluny de tot
Per si algún día ens plou la sort
Seguirem el que estem fent en aquest moment
Per si un día el vent es fa més fort
Per si algún cop baixem de l’hort
Et prometo que viurem en aquest moment
