Amb qualsevol excusa,amb un vulgar pretext,
reunirem els hostes d'un mateix indret.
Afloraran històries de monstres i pirates;
al ritme que el foc consumeix la tarda.
Ben entrat el vespre parlaran d'estafes,
de velles traïcions, i d'antics mal tractes.
Arribarà la nit, les cendres i els pactes;
naixeran del fred noves esperances.
No hi haurà més armes,
no hi haurà més crits,
ni trets trencant la calma,
ni bombes en la nit.
El vent del record durà alguns retrats,
llàgrimes, temors i un regust amarg.
Sonaran acords tristos i enyorats
pels companys perduts en absurds combats.
Rellegint poemes ofegats de pols
refaran vells somnis presoners del món.
Llavors una llum amagada al cel
els durà un tresor en forma d'estel.
No hi haurà més armes,
no hi haurà més crits,
ni trets trencant la calma,
ni bombes en la nit.
No hi haurà més armes,
no hi haurà més crits,
ni trets trencant la calma,
ni pobles oprimits.
