Un bell art: la teva màgia,
un bon ofici: fer l'amor
amb la llum que la nit guarda
il·luminant el nostre cos.
El teu eclipsi: una derrota,
el meu deliri: la il·lusió,
aquell somni: una promesa
que es panseix com una flor.
Mentre quedi un sol poema
i algú en faci una cançó,
cridaré ben fort a l'aire
perquè et dugui els seus acords.
Eh, eh oh... Lluna de plata!
Eh, eh oh... vull abraçar-te!
De dia: sols un miratge,
a la nit: el meu destí.
Som amants en la distància,
compartim secrets i oblit.
Quart creixent ets esperança,
quan ets plena un horitzó.
Vas minvant fins fer-te nova,
és la teva revolució.
Mentre quedi un sol poema
i algú en faci una cançó,
cridaré ben fort a l'aire
perquè et dugui els seus acords.
Eh, eh oh... Lluna de plata!
Eh, eh oh... vull abraçar-te!
