No són dies de fer guerres, ara tots parlen de pau,
de misèries molt llunyanes i de pous tacats de sang.
Ningú pensa en tots vosaltres, oblidats dins un calaix
per quan toca omplir les boques recordant els vostres cants.
Les batalles, les proeses i el que queda d'aquells anys,
us honoren amb medalles com si fóssiu generals.
Homenatges i banderes amb colors massa apagats
per la història que us obliga i us condemna a no oblidar.
Intentant només plorar quan no puc ni imaginar
perquè em perdo dins el món d'un enemic que no recordo.
Intentant només somiar quan no vull tan sols pensar
perquè em crema la memòria de tants anys llençada al mar.
25.200 nits!
Els dies semblen miratges, un instant és molt més llarg,
les parets semblen fantasmes i els de casa són estranys.
Els matins són més intensos, no saps cap on caminar,
odissees quotidianes per poder seguir endavant.
El mirall ja no et contesta, un reflex impersonal,
el color d'una mirada que fa temps et van robar.
Anys de lluita i d'esperança en un bàndol desolat
per l'oblit i la impotència dels qui anaven al combat.
Intentant només plorar quan no puc ni imaginar
perquè em perdo dins el món d'un enemic que no recordo.
Intentant només somiar quan no vull tan sols pensar
perquè em crema la memòria de tants anys llençada al mar.
25.200 nits!
