Els llums s'han apagat, han tret el pastís
Aplaudien els pares, els tiets I els amics
Tots alhora, agrupats en un únic crit
Que demani un desig, que demani un desig
I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d'atenció
Has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador
Un segon, dos segons, tres segons, quatre I cinc
Els teus ulls cavalcaven buscant un desig
Les espelmes cremaven I alguns dels amics
T'enfocaven amb càmeres de retratar
Una veu comentava: ai, que guapa està
I jo, en el fons, m'acabava el culet de la copa decidit
A trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit
Del tamany d'una mosca, del tamany d'un mosquit
Per un cop empetitit, sota els tamborets
I la taula allargada pels dos cavallets
Fer-me pas amb prudència per un entramat
De sabates d'hivern, de confeti aixafat
I esprintar maleint la llargada dels meus nous passets
I amagar-me entre un tap de suro I la paret
Just a temps que no em mengi el collons de gatet
I escalar les sanefes del teu vestit
I falcar el peu esquerre en un descosit
I arribar-te a l'espatlla I seure en un botó
I agafar un pelet d'aire I, amb un saltiró
Enganxar-te un cabell I impulsar-me en un últim salt final
I accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal
Ara un peu! Ara un braç! Ara el tors! Ara el cap!
I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient
Repartir unes targetes, ser amable amb la gent
I amb maneres de jove discret I educat
Presentar els meus respectes a l'autoritat
Escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells
Fer-me fotos gracioses amb altres il•lustres viatgers
I amb un home amb corbata que no sé qui és
I en el núvol de somnis que tens a l'abast
I entre d'altres que, ho sento, però ja mai viuràs
Detectar un caminet que m'allunyi del grup
O una ombreta tranquil•la on, desapercebut
Estirar-me una estona I, per fi, relaxar-me celebrant
El plaer indescriptible que és estar amb tu, avui que et fas gran
Mentre a fora de l'ull les espelmes es van apagant
