Un cosí de ma mare tenia un bufet pròsper a la ciutat
Fa molt anys van enviar-m'hi com a jove passant d'advocat
Vaig trobar una cambra senzilla: Una taula, un llit, un mirall
I arribava que era nit tancada
Que en alguna taverna del centre s'havia fet tard
Al replà la senyora Manresa passava les hores cosint
Però aquell dia semblava alterada va apropar-se nerviosa I va dir
Disculpi, no sap com odio venir a demanar-li favors
L'inquilí del 3r aquest migdia estava com boig I ara pico I no respon
A la llum d'un immens canelobre vaig obrir-me pas en la foscor
Avançant entre ombres de mobles repassava les habitacions
Vaig sentir uns gossos que somicaven, vaig seguir la pista dels plors
I, senyors, com sabran vaig trobar-me
Un gran heroi romàntic mort al menjador
I tenia una nota ridícula arrugada entre les mans
Plena de dits que jugaven amb trenes de postes de sol I donzelles a lloms de cavalls
Poc després l'inspector s'apuntava el contacte d'un familiar
Un germà que vivia a la costa amb qui celebraven els sants
Van tancar-li els dos ulls amb tendresa, van tapar-lo amb un llençol blanc
En silenci tothom glopejava el te verd que havia escalfat la mestra del quart
Un mossèn va pregar un pare nostre amb un fil de veu mort de son
Al costat vam reunir-nos els homes per mirar de treure el cos
I estirant d'uns turmells sense vida vaig sortir d'aquell menjador
La senyora Manresa patia per l'amor de Déu, vigili'n amb els cops!
Al carrer la carrossa esperava, el cotxer es distreia observant
Un soldats de permís que cantaven sota la llum dels fanals
Vam contar fins a tres per fer força per pujar el cadàver a dalt
Un vent fred va gelar l'aire, un fuet petant amb mandra va fer arrancar els cavalls
I seguia amb la nota ridícula arrugada entre les mans
Plena de crits en el buit, de desigs violents
De tempestes que enterren vaixells dins el mar
Plena de dones rient d'uns sanguinolents
De bellesa que no deixa espai per pensar
Plena de muses ferides per sempre
Per claus rovellats en cançons de poetes vulgars
Plena de salts infinits on t'esperen immòbils
Per si vols passar-hi, uns gimnastes de glaç
Plena de besties bavoses a punt d'enfrontar-se
En combat desigual amb els presos cristians
Plena de nens espantats que miren
Si arriben els pares sota la pluja constant
Plena de joves erectes que arramben
Pubilles guarnides pel ball del diumenge de rams
Plena de braços que s'alcen I paren un taxi
Sortint de sopars amb amics que se'n van
Plena de Creu-me ho intento, però a estones
Sospito, morena, que això no s'aturarà mai
