I ahir a la nit vam conèixer tres dones altes i elegants
I amb una em vaig posar d'acord
Vam conversar, vam riure i hem fet l'amor.
I m'ha parlat del seu país i de les coses que fa aquí
Amb un castellà força estrany, sorprenentment fluid.
"quin nas més gros que tens". m'ha dit,
La dona alta des del llit, i a la paret ha assenyalat
Un quadre verd que de nena havia pintat.
I "que bonic! que bonic! que bonic!" m'he dit,
Quina nena més dolça devia ser,
Quin plaer haver-la pogut conèixer fa molt de temps.
"si tanques els dos ulls", m'ha dit,
"si et quedes quiet a dins del llit, t'ensenyaré una cançó
Que a casa em cantaven per anar a dormir.
Parla d'un bosc i d'un senyor que hi viu aïllat entre oms i flors
I es protegeix dels mals humans amb un exercit d'animals"
I "que bonic! que bonic! que bonic!" m'he dit,
I quina veu més fina que té,
Quin plaer haver-la pogut conèixer fa molt de temps.
Però el bernat m'ha dit que t'ha vist per barcelona,
Que t'acompanyava un home molt alt,
Que li has preguntat si encara ens freqüentàvem
I que m'envies molts records.
