No haurà estat senzill venir fins aquí
És espantós com la gent parla!
Tot I que de lluny sempre m'has semblat
Prou forta per no amargar-te
Jo et reconec que em van convèncer amb facilitat
No ho vaig pensar, però ara confio que em comprendràs
I és que des de mon pare al que deien de tu a la televisió
Entre la teva veure tan prima I el teu tambor
Des de la teva cara estranya, com d'aparició
Fins als barrets tan arriscats I Def Con Dos
Però avui he entès que us estimàveu
Com molts no haurem estimat mai
Però avui he entès que us estimàveu
Per molt que ho intenti hi ha coses que no puc canviar
Per molt que m'hi esforci he anat predicant tantes barbaritats
I és que si en general tots els canvis ja em posen tan nerviós
Entre cançons plenes de xiscles I el teu maleït tambor
I entre la teva cara rara, que de nen em feia por
Era tan fàcil que et donessin la culpa de tot
Però avui he entès que us estimàveu
Com molts no haurem estimat mai
Però avui he entès que us estimàveu
I t'ho explico així, covard, aprofitant que ell no ens sent
Que davant d'aquell gran home, ho reconec ara mateix
Ja veuríem qui seria el guapo que et cantés!
Ja veuríem qui seria el guapo que et cantés!
