Una veu li preguntava què seràs quan siguis gran?
La meva amiga callava I somreia cap avall
Qui tornés a aquella tarda a prendre foc
I aturar-la just a punt de dubtar per primer cop!
Quan el pare preguntava quina feina trobaràs?
La meva amiga, rabiosa, intentava no plorar
I el cervell jove repassava les opcions
I tenia els ulls cansats de mirar en tots els racons
Però, en mirar-lo, el camí no diu si vas a la glòria o al fracàs
I sortíem a les nits
Va, demà ho farem millor
Mentre el dubte ens observava
I sentíem créixer dins
Gairebé una decisió
Però era el dubte que jugava
Amb tot allò que era bo
Amb tot allò que era bo
Si un bon noi li preguntava què collons volia que fes
La meva amiga dubtava I s'arrambava contra ell
I s'adormia prometent-se que demà
Sabria estar contenta al seu costat
Desgraciats si sabeu el gust que fa els
Petons que fem dubtant!
T'has quedat mirant un prat
Esperant que neixin flors
Mentre el dubte les matava
T'has quedat tota la nit
Observant com dorm un cos
Mentre el dubte reclamava
Tot allò que era bo
Tot allò que era bo
Ha passat a mig matí
M'ha tocat amb unes mans
Plenes d'ungles despintades
No tenia gaire temps
Però passava pel veïnat
I em volia dir que ara
Ho té molt clar
La meva amiga diu que ho té molt clar!
