Llavors ja era fort I no perdia mai la calma I em divertia tot I havia après a saludar-te Content I exhibint la més radiant de les rialles Tocant-te com els forts: Els essers als que es impossible ferir
No ploris nen que no sabre què dir No ploris nen que ets més bonic quan rius
Llavors ja era fort I dominava les paraules I construïa móns perfectes on no m'importava Ni amb qui has dormit avui ni què faràs demà a la tarda Ni penso algunes nits Que ets massa semblant a qui busco per mi
Qui gosarà sentir que el protegeix La conca d'unes mans mortes de fred?
I el dia va arribar, aquell que amb força ja esperava Els que han vingut avui, demà també podran anar-se'n No em va caler ni un plor, ni encendre ciris a cap àngel Llavors ja era fort, I un fort no t'havia de perseguir
O és que vostè no està d'acord amb mi? Qui vol un conte trist per anar a dormir?
