Estaves venent llimones
al mercat Roberto Huembes,
te n'hagués comprat una bossa
si se m'hagués acudit que fer-ne.
No alçaves cinc pams de terra
i eres índia com tu sola
i semblava, quan somreies,
que la misèria fos cosa bona.
Concentrada en el què feies,
i jo mirant-te i pensant,
ens vem partir un plat de frijoles
mai no n'havia gaudit tant.
Després vas desaparèixer
entremig de la gent
em vas fer adéu amb la maneta.
No ens veuriem mai més.
L'endemà et vaig tornar a veure,
la vida té aquestes coses,
a prop del Roberto Huembes,
carregada de llimones.
Decidires fer un descans
i ens vem anar a fotre uns bocates
amb ton germà que era un marrec
que netejava sabates.
No em vaig poguer endur llimones
ni dar feina al teu germà,
les setbetes fan
de mal embetumar.
Però aquella mirada teva
fou el millor dels records
que un pot portar de
l'altra punta del món.
Ara que torno a ser a casa
mil històries se m'ocorren
que hagués volgut explicar-te
de tot això que t'envolta.
Un mes de Juliol tos pares
van aconseguir moltes coses
que els hi han anat prenent
els homes de la coca-cola.
No et refiïs dels senyors
dels cartells electorals
ells són els mal parits
que et buiden el plat.
Tingue's enllestida l'arma
sàpigues quan cal dir prou
que aviat, un dia, tot
començarà de nou.
