De xic ja m'agradaven herbes i flors,
les cuidava amb tot el meu amor.
Potser és una mania,
però em segueixen agradant molt.
Especialment la maria,
la rego i en tinc cura cada dia.
Viu al costat d'un gerani
contemplant el Mediterrani.
Si l'extasi el trobo quan bec
em ve de quan era un marrec,
amagat al celler del padrí
fins que agafava un bon pet
flotant en el pergum diví
que desprèn aquell bon vi
que tans cops m'ha omplert la gerra,
que tans cops m'ha tirat per terra.
I a qui em digui que sóc un drogat,
un bandarra i un tronat,
jo l'engegaré al carall,
que no estic pas mort i enterrat,
i que es quedi amb el detall
que una cosa és un cavall
i una altra la marihuana:
herba ferma per a gent sana.
