Do Fa
Pels ports del Ribagorça al cor de la Noguera
Do Sol
paro el meu cotxe i resto badant,
Do Fa
les alzines que s'allunyen al capvespre
Do Sol
de la terra surt quelcom sobrenatural.
Lam Fa
Lluny les mentides i els errors,
Lam Fa
lluny la injustícia i la por.
Do Lam Fa Sol Do
És l'amor qui m'enpeny a estimar la justícia
Lam Fa Sol Do
que aquesta terra m'està demanant.
Per l'Eix del Llobregat pujant a Berga,
se'm fa evident dels homes el progrés,
els boscos i els rius que abans eren nets
paisatge fet a clapes que ens han cremat.
Potser si, sortim endavant.
Tots gaudim d'oportunitats.
Però mentre l'home no entengui la raó
d'estimar, l'indret on viu, al seu voltant jo
Si heu pujat als cims pels volts de maig i heu vist la bellesa que s'ofereig,
heu sentit remoure els vostres endins amb el vent que us retorna el vostre esperit,
jo també he somiat aquesta nit tota la terra estés així,
homes com flors neixent arreu sacsejats pel vent de llibertat
que els fa més dignes i he pensat que...
